“Pertanyo a la classe de persones que no confia plenament en l'ús del telèfon. No és que consideri que el sistema telefònic s'estigui desintegrant -tot i que en certes circumstàncies dóna aquesta impressió- sinó que en emprar aquest mitjà em sembla que no aconsegueixo saber amb certesa el que està pensant realment l'altra persona. Si no puc veure-la, com puc endevinar els seus sentiments? I, quina importància té el que diu si desconec el que pensa?”

Així iniciava Flora Davis el pròleg del seu llibre Comunicación no verbal, en l’edició del 2010.

Comunicació no verbal (CNV), o llenguatge no verbal (LNV), com es mostra en l’exemple, és tot allò que no diuen les paraules.

Això és el llenguatge del cos, el moviment, l’expressió, els gestos, els sentits, la interacció amb l’espai, la distància entre interlocutors, el to i el ritme amb què pronunciem una frase, els silencis…
El LNV expressa emocions, sentiments, estats, pensaments. Més enllà de les paraules i per damunt de les paraules.

És un complement de la paraula dita (o escrita), perquè sovint expressa allò que no es pot o no es vol dir amb paraules. I pot mostrar la incoherència entre el que s’expressa (amb LNV) i el que es diu (LV). I és en aquest punt que el LNV no menteix. 

En un estat de decaïment o tristesa algú podria preguntar-nos “et passa alguna cosa? estàs bé?” I nosaltres, per no tenir ganes de parlar, per no preocupar, podríem respondre amb un “tot bé, gràcies”. Allò que l’altre veu en nosaltres i que l’ha fet preocupar-s'hi segurament no es correspon amb la nostra resposta verbal. Segurament hem proporcionat algun indici no verbal que reflecteix el nostre estat d’ànim: la nostra postura corporal, potser una mirada, un gest de mans…

No ens han ensenyat a utilitzar o llegir el LNV, però som capaços de percebre’l. Sovint ens trobem en situacions en què mirem algú i, sense parlar-hi, podem dir o pensar: “alguna cosa no va bé”, “aquella persona mira amb interès”, “fa mala cara”, “sembla que ve amb bones notícies”, “està enamorat”, “avui no és bon dia per comentar-li res”… T’has trobat en aquestes situacions o d’altres de similars? I saps si has interpretat correctament allò que veies? Perquè de vegades percebem (conscient o inconscientment), però com que no ens han ensenyat a llegir el LNV, potser interpretem erròniament allò que veiem.

Imatge Diseñado por Freepik